La Isabel és de Manresa i va a l'escola de puntaires de la
Josefina Plans. De petita ja havia anat a una escola de puntaires però ho
va deixar, i ara fa uns 11 anys que torna a fer punta al coixí. A casa
té quatre coixins amb quatre peces començades, i els fa rutllar tots.
Acostuma a fer unes dues hores de punta al dia, i a l'escola hi va dues
tardes per setmana. Li agrada fer coses diferents, i experimentar amb fils
i colors...
La punta que veieu a les fotos serà per fer un xal. El patró és disseny d'una senyora de Martorell, i li ha deixat una companya de l'escola de puntaires. Aquesta companya, que ja té el xal acabat, va tenir la paciència de comptar les fulles de guipur, en porta 2000! Calculeu: 2000 fulles x més o menys un minut i mig per fulla = 3000 minuts = 50 hores de feina només per les fulles, que aproximadament és una quarta part de tota la punta...
Guipur, trenes, i puntillons, una punta preciosa, feta amb fill de seda de color corall. Aquest fil el porten d'Andalusia, i és el que fan servir per fer els "mantones de manila". És gruixudet, més o menys com un número 12 del fil de fer ganxet, i és suau i brillant.
Els boixets també son especials. A Manresa hi ha un home que es dedica a comprar bótes de vi velles, i les aprofita per fer-ne boixets. Vam dir que la fusta deu ser de roure. Aquests boixets són molt agradables al tacte, no pesen tant com els de boix, i fan un soroll molt bonic. Si us hi fixeu, veureu que no són pas tots del mateix color, alguns són marró clar i d'altres un marró més fosc, això és perquè la fusta de la bóta per dins és d’un color i per fora d’un altre. Em va agradar molt saber que hi ha gent que fa aquestes coses, reutilitzar una cosa vella que ja no es pot fer servir, per donar-li una altra utilitat.
Moltes gràcies Isabel, per la teva simpatia i per explicar-me tantes coses; un plaer haver-te conegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada