Vaig conèixer a la Maria d’Arenys de Munt a la
trobada de puntaires de Sant Feliu de Guíxols, el 27.05.2012, i estava fent
aquesta punta que veieu, una blonda.
Em va explicar que va aprendre a fer punta de
petita, però ho va haver de deixar per anar a treballar a la fàbrica, i es va
casar. Va ser de més gran, amb la mort del seu marit i la jubilació, quan va
retrobar l’afició, i ara ja fa 20 anys que torna a fer puntes. Els patrons els
compra a les trobades, i aquest és de la Roser Boronat, és el patró conegut com
“La dama del paraigües“.
Em va ensenyar unes quantes puntes acabades,
les portava per exposar-les a la taula però no hi havia gaire espai i no les
havia tret. Dues dames del paraigües, una fins i tot amb arracada, una mare de
déu de Montserrat, i un Sant Jordi tot amb fil blanc i les 4 barres de colors, impressionant,
per les hores de feina i per que aquelles puntes eren la perfecció absoluta. La
seva neboda, que seia al seu costat, em va explicar que casa seva és com un
museu, i que va fer un quadre d’una sardana que portava 1.500 boixets.
Només de veure com feia anar els boixets ja es veia que era una bona puntaire, vam estar una estona xerrant, jo contenta d'aprendre coses, i ella de poder-les explicar.
Moltes gràcies per tot Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada